Logo

DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL...

Add by _xmind_SfzswGsLTG | Jun 17, 2018 10:28  797 |  206
DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL...
Download

Map Outline

DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL...
1 JIA ZHOU LIU
2 LA DESCOLONITZACIÓ
2.1 CAUSES
2.2 ETAPES
2.2.1 fase inicial (1945-1954)

La descolonització s'estén pel sud-est asiàtic.

2.2.1.1 Índia

Territori colonial més important de l'Imperi britànic

2.2.1.1.1 1920, 2 moviments

Havien incrementat la seva influència els dos grans moviments a favor de la independència:

2.2.1.1.1.1 Partit del Congrés
2.2.1.1.1.2 Lliga Musulmana
2.2.1.1.2 1945, creació de 2 països diferenciats

L'any 1945, el govern britànic va accedir a negociar la independència i que va donar lloc a la creació de dos països diferenciats: l'Índia i el Pakistan.

2.2.1.1.2.1 Índia
2.2.1.1.2.2 Pakistan
2.2.1.2 França i Holanda

Després de la derrota japonesa el 1945, França i Holanda van mirar de restablir el domini colonial.

2.2.1.2.1 1949, Holanda va concedir la independència a Indonèsia.
2.2.1.2.2 França no va abandonar Indoxina fins que hi va ser derrotada militarment el 1954.
2.2.1.3 Orient Mitjà
2.2.1.3.1 incloïa països independents
2.2.1.3.1.1 Iran o Iraq

Influència britànica

2.2.1.3.1.2 Síria i Líban

zones sota mandat francès

2.2.1.3.1.3 Jordània i Palestina

zones sota mandat britànic

2.2.1.3.2 partició de Palestina

el 1947, l'ONU va determinar la partició de Palestina endues zones diferenciades: un Estat palestí i un Estat jueu.

2.2.1.3.2.1 Estat palestí
2.2.1.3.2.2 Estat jueu
2.2.2 fase d'expansió (1955-1964)

La descolonització afecta la major part d'Àfrica. De primer, al Magrib i més endavant, l'Àfrica subsahariana.

2.2.2.1 1945, independència de
2.2.2.1.1 Egipte
2.2.2.1.2 Líbia
2.2.2.2 1956, independència de
2.2.2.2.1 Tunísia
2.2.2.2.2 Marroc
2.2.2.3 Algèria
2.2.2.3.1 1954, es va activar un moviment armat
2.2.2.3.2 1962, va aconseguir indenpendència
2.2.2.4 colònies britàniques

Les colònies britàniques de l'Àfrica subsahariana, va produir un procés pactat.

2.2.2.5 colònies franceses

creació d'una comunitat francesa de nacions africanes

2.2.2.6 colònia belga

L'emancipació de la colönia belga del Congo i de les veïnes Ruanda i Burundi va comportar enfrontaments armats violents. Belgica, que no volia renunciar a un territori extens i ric en recursos minerals i econòmics, hi promoure divisions i enfrontaments entre grups ètnics diferents, que van desfermar guerres civils sagnants. L'any 1960, Bèlgica va reconèixer la independència del Congo.

2.2.3 fase tardana (1965-1994)

La descolonització arriba a l'Àfrica austral.

2.2.3.1 Sud-àfrica i Rhodèsia del Sud
2.2.3.2 Zimbabue
2.2.3.3 Guinea Bissau, Angola i Moçambic
2.3 CONSEQÜÈCIES
2.3.1 no-alineament

Alguns dels Estats nous van intentar adoptar una posició neutral respecte als Estats Units i a la Unió Soviètica.

2.3.1.1 1955, Conferència de Pobles Africans i Asiàtics

L'any 1955 es va celebrar a Bandung la Conferència de Pobles African i Asiàtics, que va suposar l'accés dels nous estats al primer pla de la política internacional.

2.3.1.2 Declaració de Bandung

Aquest posicionament va donar origen al Moviment de Països No Alineats.

2.3.1.2.1 dret dels pobles a la independència
2.3.1.2.2 igualtat entre totes les nacions
2.3.1.2.3 condemna de la intervenció en els afers d'altres països.
2.3.1.2.4 oposició a l'armament nuclear
2.3.2 neocolonialisme

Malgrat la independència política, es va mantenir la independència econòmica de les antigues metròpolis.

2.3.2.1 definició

Nova forma d'influència, en la qual coexisteixen governs propis, sovint derivats de cops d'Estat i revoltes armades, amb la presència d'empreses, inversions de capital i interessos de les antigues metròpolis, que condicionen el desenvolupament econòmic dels països nous.

2.3.2.2 característiques
2.3.2.2.1 intercanvi desigual

Els països subdesenvolupats exporten productes agrícoles i matèries primeres, però els preus són controlats pelspaïsos desenvolupats. Això dóna lloc a un deute extern permanent i en creixement constant.

2.3.2.2.2 dependència tecnològica

La manca de tecnologia pròpia obliga a importar-ne, però a preus molt alts o pagant-ne molts cànons (royalties). Aquesta dependència tecnologicą incrementa el deute extern i impedeix el desenvolupament social i económic.

2.3.2.2.3 manca de capitals i deute extern

Manca de capitals i deute extern: el predomini d'una activitat econòmica de subsistència, la dependència tecnològica i un deute exterior molt alt fan que els paisos subdesenvolupats no disposin de capitals propis per impulsar el creixement econòmic. Això els obliga a sol·licitar préstecs a uns altres països.

2.3.2.3 efectes
2.3.2.3.1 països rics

Constitueix una nova forma de dominació, menys visible i costosa per als països rics que l'ocupació colonial.

2.3.2.3.2 països nous

Els efectes sobre els països nous solen ser el creixement econòmic escàs, una situació de dependència i, en definitiva, el manteniment de la pobresa.

2.3.3 inestabilitat política i social

La independència també va comportar freqüentment inestabilitat política i social, que va comportar els recurs de la violència i l'establiment de governs dictatorials.

3 MÓN BIPOLAR

CRONOLOGIA: 1945-1991 UBICACIÓ: Estats Units i Unió Soviètica

3.1 CAUSES
3.1.1 la fi de l’aliança

Despés de la SGM, la fi de l’aliança van reaparèixer les diferències ideològiques, polítiques, socials i econòmiques entre els aliats occidentals (els Estats Units) i la Unió Soviètica.

3.1.1.1
3.1.2 2 fets significatius

2 fets significatius que van derivar la tensió entre els aliats en ruptura definitiva

3.1.2.1 El Pla Marshall

Programa d'ajuda econòmica nord-americana per a aquells països europeus que acceptessin una economia liberal.

3.1.2.2 La crisi alemanya
3.1.2.2.1 divisió d'Alemanya

Després de la guerra, Alemanya havia quedat dividida en 4 zodes d’ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i francesa). Berlín va quedar en zona soviètica

3.1.2.2.2 1948, ajuntació de les zones

1948, els EUA, el Regne Unit i França van decidir ajuntar les seves zones d’ocupació, introduir-hi el marc alemany i anunciaven la creació d’un Estat federal alemany.

3.1.2.2.3 blocatge terrestre de Berlín

Per tant, la Unió Soviètica va començar el blocatge terrestre de Berlín.

3.1.2.2.4 divisió d'Alemanya

Aquests fets van consumar la divisió d’Alemanya

3.1.3 aliances militars

Cada potència va intentar exercir l’hegemonia sobre el seu bloc, estendre la seva influència arreu del món i impedir que augmentés la del rival per mitjà d’aliances militars

3.1.3.1 OTAN

Aliança militar del bloc occidental entre els Estats Units, Canadà i els països d'Europa occidental. El seu objectiu és impedir l'expansió de la ideologia comunista al món

3.1.3.2 COMECON

El Consell d'Ajuda Mútua Econòmica fue la respuesta somictica al pla Marshall que consistia a cordinar les economies d'Europa oriental per establir una ajuda mútua amb la URSS.

3.1.3.3 El Pacte de Varsòvia

consisteix en un tractat en què els països satèl·lits de l'URSS signen un tractat de protecció, ajuda i assistència mútua per contrarestar l'OTAN.

3.1.4 2 discursos de l’any 1947
3.1.4.1 Doctrina Truman

Política exterior nord-americana proposada pel president Truman consistent en que els països europeus tenien dret a rebre l'ajuda americana per evitar l'expansió del comunisme

3.1.4.2 Doctrina Jdanov

Resposta de Stalin a la doctrina Truman. Constatava la divisió del món en dos blocs antagònics i la necessitat que els països triessin alinear-se amb un d'ells

3.1.5 la rivalitat entre els EUA i l’URSS

La rivalitat entre els EUA i l’URSS va dividir el món en dos blogs enfrontats

3.1.5.1 BLOC OCCIDENTAL: EUA i l’Europa Occidental.
3.1.5.2 BLOC ORIENTAL: URSS i l’Europa Oriental.
3.2 ETAPES
3.2.1 guerra freda

La rivalitat entre blocs es va manifestar per mitjà de la Guerra Freda, una tensió internacional pernament entre els EUA i l’URSS, que es va caracteritzar per:

3.2.1.1 característiques de la guerra freda
3.2.1.1.1 Una actitud bel·ligerent
3.2.1.1.2 Un procés constant de rearmament (cursa d’armaments: perill nuclear)
3.2.1.1.3 conflictes perifèrics

No hi ha guerra directa, sinó per mitjà de conflictes perifèrics, en els quals s’enfrontaven entre si de manera indirecta, mitjançant el suport polític, econòmic i militar als aliats respectius.

3.2.1.1.4 pactes militars

Pactes militars per controlar els seus aliats: els Estats Units (OTAN) i la Unió Soviètica (Pacte de Varsòvia).

3.2.1.1.5 Dissidències i problemes interns per mantenir la cohesió dels blocs.
3.2.1.2 conflictes asiàtics
3.2.1.2.1 guerra de Corea
3.2.1.2.1.1 divisió de Corea

Després de la SGM, Corea va quedar dividida en dues parts: el nord el van ocupar les tropes russes, i el sud, les nord-americanes.

3.2.1.2.1.2 Corea del Nord i del Sud

Corea del Nord, amb el suport de l’URSS i de la Xina, va enviar Corea del Suc. Els EUA i els seus aliats hi van enviar recursos militars i soldats amb la intenció d’impedir la reunificació de Corea sota un govern comunista.

3.2.1.2.1.3 Al cap de 4 anys de guerra, es va proposar l’armistici de Panmunjom.
3.2.1.2.2 guerra del Vietnam
3.2.1.2.2.1 derrota francesa de Dien Bien Phu

La derrota militar francesa de Dien Bien Phu va comportar la independència de l’antic protectorat francès: Laos, Cambodja i el Vietnam, que va dividir en dues zones: el Vietnam del Nord (prosoviètic) i el Vietnam del Sud (prooccidental).

3.2.1.2.2.2 reunificació del teritori

El dirigent del Vietnam del Nord va decidir enviar tropes cap al Sud per reunificar el territori.

3.2.1.2.2.3 intervenció militarment dels EUA

Per evitar que els països de la zona quedessin sota la influència comunista, els EUA hi van intervenir militarment.

3.2.1.2.2.4 Acords de París

Entre els anys 1960 i 1973 hi va haver una guerra al Vietnam, Laos i Cambodja, que va acabar amb la derrota dels EUA i la signatura dels Acords de París.

3.2.1.2.2.5 unificació Vietnam

1975, va aconseguir unificar el Vietnam en un únic Estat.

3.2.1.3 crisis d'Egipte i de Cuba
3.2.1.3.1 confllicte del canal Suez
3.2.1.3.1.1 govern de Nasser

L’ajut econòmic soviètic ofert a Egipte per construir la presa d’Assuan va decantar el govern de Nasser cap a l’àrea siviètica.

3.2.1.3.1.2 nacionalització del canal de Suez

Posteriorment, la nacionalització del canal de Suez, controlada pels francesos i els britànics, va derivar en un conflicte internacional.

3.2.1.3.1.3 França i la GB amb l’ajut d’Israel, van ocupar militarment la zona.
3.2.1.3.1.4 Al final, els EUA a recomanar als seus aliats que se’n retiressin.
3.2.1.3.2 crisi dels míssils a Cuba
3.2.1.3.2.1 establició del govern revolucionari

Fidel Castro va derrocar el dictador militar Fulgencio Batista (aliat nord-americà) i va establir a Cuba un govern revolucionari.

3.2.1.3.2.2 declaració del procomunista

1961, El govern cubà es va declarar procomunista, va establir acords de cooperació amb l’URSS i va acceptar que s’instalessinmíssils nuclears en una zona de l’illa pròxima al territori nord-americà.

3.2.1.3.2.3 blocatge naval de Cuba

1962, Els EUA van ordenar el blocatge naval de Cuba per impedir els russos que transportaven els míssils a l’illa.

3.2.1.3.2.4 Finalment, la Unió Soviètic i els EUA van acordar posar fi al conflicte.
3.2.2 coexistència pacífica
3.2.3 tornada a la guerra freda
3.3 CONSEQÜÈNCIES
4 AO LIN
A1 SUD-ÀFRICA
A1.1 Unió Sud-africana

Quan el 1910 es va crear la Unió Sud-africana, anomenats també afrikaners, van imposar un règim de segregació racial

A1.2 política d'apartheid

Durant els quaranta anys següents, la política d'apartheid va assolir l'apogeu. Consistia en un conjunt de lleis destinades a mantenir separats els diferents grups racials.

A1.3 1923, creació del Congrés Nacional Africà
A1.4 fi de l'apartheid

La fi de la Guerra Freda i l'aïllament a què estava sotmesa Sud-àfrica van impulsar la fi de l'apaetheid.

A1.4.1 desmantellar les lleis de l'apartheid
A1.4.2 legalitzar el partit del Congrés Nacional Africà
A1.4.3 llibertat Nelson Mandela i va esdevanir president d'una nova república
A1.4.4 eleccions lliures
A2 QÜESTIÓ PALESTINA
A2.1 antecedent

Acabada la Segona Guerra Mundial, els jueus van plantejar la necessitat de reagrupar-se.

A2.2 1947, la partició de la Palestina

1947, una resolució de l'ONU va proposar la partició en dos estats de la Palestina

A2.3 1948
A2.3.1 Estat d'Israel

El 1948 va acabar el mandat britànic i Ben Gurion va proclamar l'Estat d'Israel.

A2.3.2 1a Guerra araboisraeliana

La primera guerra araboisraeliana (1948-1949), que va ser seguida de tres mes, el 1956, el 1967 i el 1973. Els enfrontaments van acabar amb la victòria israeliana i va ampliar paulatinament el seu territori a costa de la zona palestina.

A2.4 conseqüència

Milers de palestins musulmans van abandonar la zona i. van fugir a Jordània, el Líban i Egipte.

More Maps From User